córrer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, corre'l o corre-la en comptes de córrer-lo o córrer-la]

1 v. intr. [LC] Traslladar-se d'un lloc a un altre movent les cames de manera que a cada passa hi ha un moment en què cap dels dos peus no toca a terra. A la cursa d'avui corren totes dues. El primer quilòmetre l'ha fet corrent; el segon, caminant. Va arrencar a córrer quan va veure que el tren ja era a l'estació.
2 1 v. intr. [LC] Anar de pressa cap a fer una cosa, fent una cosa. Correguem a rebre'l, a ajudar-lo, a socórrer-lo. Corro a cridar-lo. Corres massa, llegint.
2 2 v. intr. [LC] per ext. Córrer, algú, a la seva perdició. Mira els núvols com corren.
2 3 [LC] ara hi corro! Expressió emprada com a resposta per algú quan no està disposat a fer allò que li suggereixen o li manen.
2 4 [LC] a tot córrer [o a més córrer] loc. adv. Corrent tan ràpidament com es pot.
2 5 [LC] fer córrer una cosa Robar-la.
3 1 v. intr. [LC] Circular². He corregut tot el dia per la ciutat, d'una banda a l'altra. Corren noves alarmants. Corre la veu que és mort. Fer córrer una notícia. Córrer una epidèmia, una passa. Corria la moda de deixar-se els cabells llargs. Corren bitllets falsos. És una moneda que no corre ara. Córrer un vent, un aire gelat.
3 2 v. intr. [LC] El temps, transcórrer.
3 3 v. intr. [ECT] [LC] per ext. El lloguer corre des de l'u de juliol, s'ha de pagar des de llavors.
3 4 v. intr. [LC] Un líquid, seguir el seu curs. L'aigua que corre per la canal.
4 v. intr. [LC] Una cosa, moure's al llarg d'una altra, no ésser impedit el seu moviment al llarg d'aquesta. El tren corre sobre raïls. Fer córrer la taula, una cadira. Aquesta ploma no corre: s'encalla.
5 v. intr. [LC] Estendre's tot al llarg d'una cosa. La serralada corre de llevant a ponent. Un camí que corre entre vinyes.
6 1 v. tr. [LC] Recórrer 2 1. He corregut tot Catalunya. Córrer món.
6 2 v. tr. [LC] per ext. Una notícia que ha corregut tot València.
6 3 v. tr. [LC] Recórrer (un país, una contrada, etc.), en so de guerra, per saquejar-lo.
6 4 v. tr. [HIH] Recórrer els carrers (d'una població) o la coberta (d'una nau) essent exhibit i, a vegades, assotat durant el trajecte, com a càstig.
7 v. tr. [LC] Estar exposat (a una contingència), passar (per una contingència), afrontar-la. Córrer un perill, un atac. Tots correrem la mateixa sort que ell.
8 1 v. tr. [LC] Fer córrer (una cosa) sobre una altra. Correu la taula un xic cap a la finestra.
8 2 [JE] [LC] córrer bous Fer córrer els bous, esquivant-ne les envestides.
9 v. tr. [ECT] [LC] Dedicar-se a vendre (un producte) oferint-lo als comerciants del ram. Aquell viatjant només corre televisors.